ERA HÈSTA MAJOR DE SALARDÚ

Era Hèsta Major de Salardú, en aunor dera Santa Creu, ua commemoracion que dauris, en certa mesura, era temporada de hèstes majors ena Val d’Aran. Aguesta celebracion, coneishuda en tota era Val, tanben se caracteritze per ester ua des que mès gent amasse de tota era comarca, coma ei era primera que se celebre, ei molt demurada per molti abitants dera comarca aranesa.

Er acte centrau dera Hèsta ei eth dia 3 de mai, festivitat dera Santa Creu, que s’inicie damb era trobada des creus deth terme de Naut Aran en es carrers d’entrada tà Salardú.
Un cop qu’era Creu de Salardú hèr era tradicionau salutacion e acompanhada des creus de Gessa, Arties, Garòs, Bagergue, Tredòs, Unha, Baqueira e Montgarri enquia era glèisa dera poblacion, s’oficie era solemne missa en aunor dera Santa Creu.

Tot seguit ara missa ei tradicionau era dança “Eth Balhano”, eth ball que siguèc recuperat peth municipi er an 1996, antiguament ere interpretat laguens dera glèisa de Salardú eth dia de Santa Creu. Damb eth pas des an era dança deishèc de ester un balh de cerimònia entà convertir-se en un acte popular a on i podie prene part quinsevol parelha enquia que desapareisheguec.

Ath finalitzar era eucaristia, toti es presents acompanhen en procession as mossèns, de Naut Aran que presidisen er acte, atau com taben es creus des diferentes poblacions enquia arribar ena plaça dera Pica, a on se procedis ara benediccion deth terme damb era finalitat de protegir e preservar es terres, es fruits e es persones deth municipi, atau com garantir ues bones cuelhetes arribada era primauera.

Aguesta devocion ath Sant Crist de Salardú ei ben arrelada entre era poblacion, atau e com ac demostren es mès de 300 persones que asistissen cada an ar acte, tot e que plòigue, nheuigue o hèsque mau temps. Era tradicion se remunte as tempsi en que es pairis e pares,  pairies e mares, event eth peregrinatge enquia Salardú entà visitar e demanar proteccion ath Sant Crist.

Segontes ditz era tradicion, a partir deth dimenge següent ara hèsta deth 3 de mai, e enquia seteme, se conjuraue eth mau temps seguit en aguesta línia de demanar proteccion pes terres e es fruits. Per aguest motiu, eth rector gesseve deth temple vestit damb ua capa ròia, damb era Creu processonau enes mans, en tot arribar ena plaça dera Pica a on s’a per costum hèr era benediccion tot hènt ua creu damb era que pòrte enes mans eth mossèn e conjurant ath mau temps.